Cavendish EP

by Ribbi Haller

supported by
/
  • Streaming + Download

    Includes high-quality download in MP3, FLAC and more. Paying supporters also get unlimited streaming via the free Bandcamp app.

      name your price

     

1.
02:53
2.
3.
4.
02:39
5.
6.

about

Sóc algú, potser aquell de més enllà. Aquell paio estrany amb pinta de simpàtic que es creu graciós i em va del que no és. Però sóc jo. O això diuen.
Més enllà del que pugui dir en una biografia; que si vaig començar per un amic, que si m’agradava molt escriure… Jo vaig començar perquè em sortí dels ous, literalment. I quan no em surti doncs faré una altra cosa, o no. Però el cas és que faig el que a mi m’agrada, estigui ben fet o no, amb el meu caràcter capaç de ferir algunes sensibilitats plasmat en tot allò que faig. Sóc com tu, com el teu veí, com el rot que se t’escapa en un moment crucial, però a mi només se m’escapa allò que faig artificialment. El petit llop, Mr haller o com vulguis dir-me. Un llop estepari dins la jungla d’asfalt. Puc ser dòcil i manso com un gosset, però millor no em facis treure els ullals.

Cavendish és la mescla dels dos tabacs de pipa clàssics; Burley i Virginia, madurada en barrils de whisky amb afecte i dedicació durant anys. La simbiosi de l'essència del soul amb el caràcter del rap, provoquen un gust acaramel·lat i vigoritzant com un bon raig de bourbon gola avall. Això és Cavendish, això és el que fabrico. Més enllà dels ingredients, és la mescla feta amb dedicació i parsimònia, per al gaudi del seu fumador.

credits

released May 15, 2013

tags

license

about

Ribbi Haller Palau Solità I Plegamans, Spain

El petit llop, Mr haller o com vulguis dir-me. Un llop estepari dins la jungla d’asfalt. Puc ser dòcil i manso com un gosset, però millor no em facis treure els ullals.

contact / help

Contact Ribbi Haller

Streaming and
Download help

Track Name: Cavendish
Cavendish, el sabor de la mel, la fructosa dins la boca. sensacions a flor de pell. Do'm un pinzell, dibuixo tattoos dins l'orella, trapezista dins del fum omplo de llum les teves celles.

Trenca una estrella, i omple'm de nèctar la gibrella, pipades dolces assalten al cor com epopeies. Ni Sherlock Holmes ni un paladar de xemeneia, un cop tastes el Burley vius en un somni d'histèria.

Relax, relats i una bona cervesa. Fent fòrums romans es com es fan bons col·legues. Un tast de misèries, un foc de vivències, llumins que s'encenen, amics que reneixen.

La flama es dispersa deixant un fill a les cendres, la brasa incandescent fa de l'ambient un riu perenne. Potser és pel Cavendish, potser és pel beure, potser és la gent que em fa estimar cada concepte.

[Cavendish... El sabor de la mel, Cavendish.... Ie, ie iee]

Posa-hi un punt de Latakia, que farem la mescla exòtica, amb el pur soul de Virginia, samplejat des de la inòpia. Velles glòries, en una festa simbiòtica. La melodia et farà posar cara d'idiota.

Són les petites coses, petites pedres precioses, detalls que l'univers posa al servei del teu rellotge.
El vent pot bufar en contra, però no impedeix d'encendre un conte, carregant de tres en tres, és impossible perdre el compte.

Too much on your mind let me ease that stress. Cavendish in my pipe on my hands herman Hesse. Feeling good myself too much i guess. Relaxing puffs like smoking la cess.

Escolta'm cada vers, ben madurat com un bon whisky, personatge pintoresc omple els barrils with love and mistery. Una explosió de sabors, degustació de l'essència, life's more than bitterness, la vida és més que un trajecte.
Track Name: Un dia qualsevol
Un dia qualsevol, a les set has d’aixecar-te, una setmana qualsevol, esperant el cap de setmana, i en un mes qualsevol, d’un any qualsevol, qualsevol alça el vol, si esta sol a l’enlairar-se.
Ei, l’aire està ple d’entusiasme. Veig els peatges des d’el forat de la butxaca, i veig com creix l’espoli amb els seus bòlids al garatge. Veig que el transport públic de masses, s’entrebanca i manquen places, som vaques de camionatge. Veig com els diaris tacats de cafè a les taules, no expliquen més que faules, entre imatges i paraules, Veig estudiants amb les carpetes, liant les cigarretes, parlant de societat, sexe i petes, creient-se uns bons profetes. Creient-se uns bons poetes sent esclaus del seu llenguatge. Ja podem fer tots l'equipatge...


“Un dia qualsevol, res pot sortir com vools, Un dia qualsevol, pots perdre el fil com un guinyol
Un dia qualsevol, s'escapa al teu controol, Un dia qualsevol. Més monocrom que el teus llençoools. ”



Un dinar qualsevol, mentre em miro la tele, el mando que no se on es, però tan és com si és al Québec. La tele feta exprés, per no veure-la més, abans aprenc xinès i faig un vers amb l’ukelele.
Pfff… abans torno a fer la sele. L’adeseele no mescolta, bec un glop, em tiro un rot i el router fot el que li rota. De tant fotre’m les botes, deixo la tassa ben xopa, he menjat per mitja tropa, cago sopa vent en popa. Aquest dia m’esgota, trec el piano i faig el notes, però el meu pare m'esbronca i trenca el so amb un cop de porta. Em quedo absort mirant al sostre. Més avorrit que una ostra, Acabo al llit ben sol de postres, la nit em fot una hòstia i ni l'alcohol em treu les crostes. Com un cargol m'esclafa el dia, dins la closca d'un llençol. I espero un altre dia. Un altre dia qualsevol
Track Name: Esclaus de l'aparença (ft. El punto)
Ribbi Haller:
El cole no em flipava, i me mare ja m'ho deia: Si no t'apliques ara, de gran tot serà una merda. I encara no sóc gran, i la merda és ben gansa. Em cansa tota guerra i tota pèrdua d'esperança. Flipant-se un ou la penya, hi ha problemes a les aules. Portem tots la disfressa d'amagar-nos les paraules. Viatges d'infantesa, som la presa de la imatge, desastres mida obesa i les promeses d'aprimar-se. Desperta, no deixis la boca oberta, táncala amb sentiment i obre la ment, posa-hi llum verda. Deixa la feina al vent, que s'emporti la merda, allò que ara és valent, també és prudent i aprèn a perdre. I creu-me, no tot és tal com sembla, som tots esclaus de l'aparença.

[No m'atabalis amb els teus maldecaps, la gent vol veure't riure i no en prendrà part. Estem ben educats? Vostè què en pensa? Potser domesticats és quan perdem la nostra essència. No m'atabalis amb els teus maldecaps, la gent vol veure't riure i no en prendrà part. Som massa covards? I tu què en penses? Potser és que n'estem farts de ser uns esclaus de l'aparença.]

El punto:
Anar al cole no m'agradava, mai no em va flipar anar a classe. Classes esperant la tarda per poder passar-ho bé, sempre a la meva parra o apuntant alguna frase, a pesar de ser un percentatge, com em van ensenyar a ser. Que les màscares només serveixen per amagar-s'hi, sino ja diràs quan ja sigui tard i t'arrepenteixis. Camino sol si, fugint del trànsit, en un món trist i, sovint de plàstic. Hi ha tanta merda per aquí. Merda per dins de cada fugint vestits d'una mentida. Per por de no encaixar allà fora o per les hores de fatiga, en un món que gira per dòlars i no per amor. Cansat d'això i de tot una mica, de dir que si quan és que no però la màscara obliga. Va, som tots esclaus de l'aparença, mira, som tots esclaus d'una mentida.
Track Name: Winter days
Dies d'hivern, se'm fan eterns. Sheltering like a hoodie man, in this fucking winter days. Amb un infern de fred, veig el cel amb suc de taronja, mocant el meu quadern i expectorant com una esponja. Aquesta merda és massa flonja, son ja molts anys respirant boira. M'adorno amb una boina, congelat com al desembre, i m'adormo dins l'angost somni d'agost desfent el gebre. És al febrer quan tinc més febre, es feta d'asfalt aquesta selva. Salva'm sol, salva'm del dol, que vaig tot sol, esclafa al món. OH!

[Dies d'hivern, se'm fan un infern, dies de gel, s'escapen conceptes se'ls emporta el vent, Dies d'hivern. El fum és més dens. Dies que volen són dies de boira, t'ennuvolen la ment.]

Dins el silenci de la nit, trec el profit de cada instant, mentre m'ofego cavil·lant i m'omplo el pit de gel i fang, sóc un galant amb guant d'aurora, el cel és pols que em cau a sobre. Sabràs si arriba l'hora al veure un brot de sol dins l'ombra, i al veure créixer el vent, seràs valent, fort com un roure. El març és art amb pluja i sorra, l'hivern s'esmuny sota les botes. Em cauen quatre gotes, la neu es fon amb l'aigua, flueixen realitats, desborden rius, giren paraigües. La inspiració se't pot fer amarga, la congestió s'acaba amb l'alba.